Em fa molta il·lusió
poder explicar-vos avui aquesta recepta, perquè forma part del meu Nadal de
tota la vida. A casa, la mare sempre l'havia cuinat pel dinar del dia 25, i curiosament
no el tornava a fer en tot l'any, d'aquesta manera encara resultava més
especial.
He de dir que és una variant del rostit que ella feia, jo l'he
reconvertit més en un guisat, d'aquesta manera l'ànec queda més melós, però en
cap moment perd l'essència del plat, la combinació de la carn amb la frescor de
les peres.
Jo he volgut avui
seguir els seus passos i a més vull compartir-lo amb tots vosaltres.